03 de juny 2013

Cursa Tres Comarques d'Alpens: petita crònica d'un dia per oblidar...

Cursa 3-Comarques d'Alpens. 26'5km, 1060mts de desnivell+, 19è classificat d'un total de 224.
                                  Imatge de la meva arribada, mirada al terra i molt decebut....


   Doncs ja en tinc una altra de dolenta per explicar.  Si el meu inici d'any va ser un crescendo en quant a resultats i sensacions corrent, últimament les meves cròniques no deixen de ser totes una mica pèssimes, sembla que hagi entrat en una espiral negativa, i cada dias vagi una mica a menys. I això que no havia fet cap cursa des de Sant Amand, un mes per recuperar una mica les cames, i ni així....Però tampoc ho cremarem tot, ara toca pensar en positiu i començar a preparar  l'Olla de Nuria, que es va acostant i la vull afrontar a tope i amb moltes ganes.
     
   I tornant a la cursa d'ahir, doncs realment decebut de com va anar tot. Crec que ha estat el dia que més he patit des de que disputo curses de muntanya, no tinc el record de cap altra dia on m'hagi trobat tant i tant malament. I no exagero. Només recordar com anava durant l'última pujada...mare de Déu, és que és molt fort, quin mal de quàdriceps i quines ganes d'abandonar!! El dia, però, el començava motivat, tenia ganes de fer una bona cursa, l'any passat havia quedat 9è i volia intentar millorar la classificació, i realment creia que estava millor que fa un any. Vaig arribar bastant aviat a Alpens, i després de compartir un cafè i escalfar una mica amb en Jordi Pou, vaig anar cap a la sortida amb ganes de començar a patir. I mai millor dit. El recorregut era pràcticament calcat al de l'any passat, potser van modificar un petit tram de pista del final, que el recordava més llarg. La resta igual. Els primers 8/10 km molt ràpids, vaig intentar seguir un grup on hi anàven en Jordi Castillo, Dani Erena, Viñas..però mica en mica van anar marxant, i jo també mica en mica vaig anar perdent gas, i veia com començava a perdre llocs. Em va adelanr en Guillem López, l' Isma Casadesús...i més corredors. Vaig prendre un gel a veure si recuperava, apart d'afluixar una mica el ritme, i per un moment em va semblar que em trobava més bé. Però quan vam afrontar la pujada fins a Sant Margarida vaig tornar a la realitat i el meu ritme va anar baixant en picat. Qualsevol pujadeta era un suplici, i l'empanada mental ja començava a ser important. Quants pensaments negatius i quines ganes de plegar. Si en aquell moment em diuen de plegar i em porten a Alpens plego. 

     Vaig parant a tots els avituallaments i m'hidrato, a veure si noto algo, però tampoc. Després de baixar de Santa Margarida i afrontar una rampa duríssima, un altre motiu per desanimar-me més. M'atrapa la primera noia, la Laura Orgué, que tot i que és una molt bona corredora tampoc és normal que m'adelanti. Vaig poder córrer una estona al seu costat, però quan va començar la última pujada em va deixar. No vaig ser capaç de seguir-la. I faltava el calvari final. L'últim corriol fort de pujada, amb una bona claca de nens i nenes que es prenien la molèstia de animar-te cridant pel teu nom. Uns s'anticipaven dient el teu número de dorsal, i els altres miraven la llista de corredors per veure a  quin corredor corresponia, per animar cridant-te pel teu nom. Un 10 per tots ells, llàstima que a mi em va servir de ben poc. I és que aquesta última pujada era duríssima, i jo la vaig pujar a ritme de xirucaire cansat...si em pogués veure filmat tal com pujava segur que penjo les vambes. Sort que un cop a dalt ja només faltava baixar. Uns 4km finals molt divertits fins Alpens, corriol força tècnic i ràpid, tot i que jo ja no estava per gaires alegries. I per fi l'arribada. Va costar però vaig arribar. Sort que l'entrepà de cansalada i una Moritz em van animar una miqueta, perquè havia arribat molt tocat física i mentalment.
    A destacar els segons llocs absoluts d'en Jordi Alsina i de l'Anna Macià, uns cracks.
   
                                Foto que em va tirar l'Ernest Viñeta en el tram final de baixada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada